El pasat diumenge 16 de juny el Grup de Treball de Sanitat de les Assemblees de barri i el Grup de Defensa de la Sanitat Pública van realitzar una nova jornada oberta d’actuació contra l’exclusió sanitària en el qual van participar els companys de Yo Sí Sanidad Universal de Madrid i la Plataforma per una Assistència Sanitària Universal a Catalunya.
La jornada es va dividir en dues parts, una que va consistir en un taller sobre grups d’acompanyament i de suport a les persones excloses d’atenció sanitària en el qual es va fer un anàlisi de la situació que ha deixat el Reial Decret 16/2012 després de la seva aprovació, el qual ha estat desigual depenent de la Comunitat autònoma. En el cas de Catalunya, s’ha intentat pal·liar la mesura amb la instrucció 10/2012, la qual estableix diferents nivells d’accés a la sanitat en funció del temps d’empadronament en la comunitat. Per això, des de diversos col·lectius s’està treballant per paliar aquesta situació de apartheid sanitari i desprotecció i és per aquesta raó que aquests grups de suport i acompanyament a aquestes persones excloses de l’atenció sanitària són avui dia una realitat. Si us vau perdre el taller, aquí podeu trobar tota l’informació que es va transmetre.
La segona part va consistir en promoure la campanya de desobediència civil entre professionals i usuàries en la qual es van recordar els pasos a seguir per a l‘objecció de consciència per part del personal sanitari.
Us deixem amb alguns conceptes importants que es van parlar a les jornades:
Que és un Grup d’Acompanyament (GA)?
Un grup que s’organitza al seu barri per assegurar l’atenció sanitària a les persones que han quedat excloses. Han de tenir un contacte amb una persona sanitària de la zona. Són grups autònoms i decideixen de forma autònoma com actuar Tots els grups estan coordinats amb l’assemblea
Com s’organitza?
Amb una llista de correu interna de comunicació (o
whatsapp). Tenen un compte de correu de contacte extern i un telèfon (d’un membre o un de nou per al grup)
Funcions:
-Acompanyar a persones afectades
-Estendre la desobediència civil en els centres (s’ha d’aconseguir que les persones rebin l’atenció del professional que li toca)
-Visibilitzar i denunciar la situació
-Analitzar la situació del barri
– S’han de tenir en compte les 4 funcions en cada acompanyament, no s’ha de caure en el asistencialisme i només acompanyar, serveix per anar més enllà.
Estratègia:
-Manual de grups d’acompanyament – conèixer bé el sistema per explicar-ho
-Intentar sempre la via més normalitzada possible (empadronament en el cas de Catalunya)
Com arribar a les persones afectades:
– Mapatge d’espais i associacions per contactar amb els afectats, principalment migrants
– Octavetes informatives en vàris idiomes (30.000 unitats) per repartir a les zones del mapatge
– Cunya de radi per a ràdios llatines
– Cartells per a associacions, col·lectius
– Cada grup decideix les seves pròpies estratègies (lloc informatiu, etc.)
Acostament a professionals sanitaris:
S’ha de fer un acostament pro-positiu i per compartir idees amb el professional perquè desobeeixi.
Cada grup ho planteja d’una manera diferent:
-Reunions amb el centre de salut abans de fer acompanyaments i sol·licitar reunions amb els professionals
-Explicar el que s’està fent directament al professional quan s’està acompanyant
En què consisteix un acompanyament?
Cal explorar els límits del RD i veure fins a on podem arribar.
La normativa és molt complexa i ambigua, cal aprofitar que és interpretable i que no té directrius concretes
Hi ha dos tipus d’acompanyament:
Acompanyament en els casos que sí tenen assistència i no es dóna (embarassades, urgències, nens…). En aquest cas cal anar a reclamar i pressionar (portar el RD imprès).
– Casos d’urgències: ni l’administratiu ni el pacient han de saber si una cosa és urgent o no, s’ha d’arribar fins a la consulta
Si facturen els serveis es pot posar una reclamació
Explorar els límits de la llei: l’assistència diu que tot el derivat de la urgència està cobert fins a l’alta metgessa, facturació…
Les malalties de declaració obligatòria i els problemes de salut mental greus tenen dret a medicació
–
Casos d’exclusió i acompanyament no urgent (la gran majoria)
Tenir en compte que estem demanant als professionals que s’exposin
Tenir en compte la persona a la qual acompanyem (situació legal, malaltia, barreres idiomàtiques)
Ens enfrontem a un sistema complex i burocràtic
Relació amb el professional:
– Ha d’estar basat en el “bon rotllo”, no pressionar sinó convèncer a professionals amb actitud positiva. Se li dóna la informació al professional, ajuda i també es demana la seva opinió, la seva valoració i col·laboració.
– Portar l’acompanyament preparat, reunir-se abans amb la persona, preparar els impresos prèviament, etc
– Hi ha excepcions de professionals que es neguen: cada “no” explica – recordar la responsabilitat del que li pugui ocórrer al pacient
Relació amb el sistema:
– Nombre ideal d’acompanyants: 2
– En urgències s’ha d’esperar si no és prioritari o
– Anar a urgències del cap, per no saturar les urgències d’hospitals
Relació amb la persona que acompanyem:
– Deixar parlar a la persona
– Empoderar a la persona i no tenir actitud assistencialista
Assemblea Drets Socials Eixample 
