Des del mateix moment en que Felip Puig, conseller d’Interior de la Generalitat i màxim responsable del cos repressiu dels Mossos d’Esquadra va fer el seu particular balanç de la vaga general del 29 de març, sense que ningú li preguntés, va situar una nova data a l’agenda pública: la reunió del Banc Central Europeu que acolliria Barcelona els dies 2, 3 i 4 de maig. Des d’aquell mateix dia 29 de març, ell, altres polítics tan espanyols com catalans i membres de la premsa al seu servei no han deixat de recordar aquesta data i el “temor” que es poguessin produir actes de protesta com els de la vaga general. Una repetició del missatge que no té cap altre objectiu que convocar actes de protesta per la visita del BCE i prosseguir així amb l’estratègia repressiva intensificada greument després de la vaga general.
Per evitar actes de protesta Barcelona es blindarà durant aquests primers dies de maig: 7.500 agents, 4.500 dels Mossos i 2.500 més policies espanyols i guàrdies civils aterraran a Barcelona. Aquesta militarització de la ciutat és una expressió de com actua el poder, infiltrant la por a la població per evitar que es manifesti, i, si decideix fer-ho, aplicant una repressió brutal i indigne d’una societat que s’autoconsidera “democràtica” com l’europea.
La repressió que deixa la jornada de vaga general és de caire dictatorial: 90 detinguts, 3 dels quals encara empresonats, i 20.000 euros en fiances. El poder, novament, davant les escenes de carrers plens, gent expressant el seu malestar en una manifestació o simplement cremant contenidors no es pregunta els motius que han dut a les persones en qüestió a realitzar aquest o altres actes de desobediència. No qüestiona el sistema de capitalisme salvatge, d’una política i unes institucions sotmeses als designis de les grans corporacions bancàries i asseguradores que controlen el que als diaris llegim com “els mercats”.
Enlloc de qüestionar-se el perquè del malestar provocat pel capitalisme salvatge i les mesures anti-socials per frenar la crisi en les persones que els trasllada a realitzar actes de desobediència civil, el poder du a terme actes repressius. És un clar exemple del sistema en que vivim: després d’una vaga general on s’ha fet més que evident el descontentament dels i les treballadores el que fa el poder polític és endurir el Codi Penal. Des de les altes esferes de la política europea, a més, s’opta per criminalitzar els immigrants i darrerament s’ha proposat acabar amb la lliure circulació de persones, unes de les raons de ser de la Unió Europea, suprimint el tractat de Schengen. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, no ha dubtat tampoc en aplicar aquesta suspensió durant la visita del BCE. Ho ha fet, textualment, per “frenar possibles actes violents”. De nou el poder polític corromp el llenguatge: tot el que és antisistema és violent.
Així doncs, el poder polític espanyol i català opta de nou per donar l’esquena a les persones i protegir de forma sobredimensionada als membres del BCE. Una institució que no va actuar davant les crides d’alarma d’economistes que veien com Europa s’abocava al desastre si continuava permetent la desregulació financera, sinó que va optar per permetre i afavorir aquestes pràctiques. Una institució que ha regalat diners a fons perdut als principals bancs europeus causants d’aquesta crisi i que calla quan aquests mateixos bancs compren deute dels Estats per tal de poder ser ells qui dictin les seves polítiques i mentrestant restringeixen el crèdit als particulars i a les famílies.
Amb aquesta conjuntura, el poder polític espanyol i català ja ha llençat la convocatòria: volen que hi hagi protestes, si pot ser amb incidents encara millor, durant la cimera del BCE per tal de continuar amb l’estratègia repressiva i la política de la por, com per exemple amb la web de Felip Puig que busca, al més pur estil feixista, la denúncia i la delació entre veïns. I si les protestes són pacífiques, ja s’encarregaran els cossos repressius d’esvalotar-les, com en tantes altres ocasions, o de dur a terme detencions arbitràries.
Per tot això no assistirem a la convocatòria de Felip Puig. Continuarem treballant des del barri i en xarxa amb totes les altres persones, cada cop més, que veuen com aquest sistema injust les devora, sense que els polítics electes hi facin res. Però no ens deixarem enganyar per una convocatòria que només busca noves detencions, més repressió i perpetuar el desànim entre aquells que lluitem contra aquest sistema.
Assemblea Drets Socials de l’Eixample
Assemblea Drets Socials Eixample 