Pere Casaldàliga:
"Dejadme hacer acopio de ternura:
¡tengo la vida, entera, entre mis manos!" 8 years ago
Terratetinents explotadors i assassins. Pere Casaldàliga, com sempre, al costat dels indígenes. De nou vivint amenaces. No més injusticies. 8 years ago
Botella privatizará la organización de espectáculos.
Eso, la gestión pública es corrupta e ineficiente, la privada maravillosa 8 years ago
RT @sandracampanon: El #25N és el Dia Internacional contra la Violència de gènere, per tant, com cada any, ens manifestarem Bcn a les 18 ... 8 years ago
Dissabte 1 de juny, 17 hores, Plaça del Mercat del Clot
El proper 5 de juny se celebrarà el primer judici arran dels fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012.
Aquell dia va haver-hi més de 50 detencions, les quals van continuar fins al setembre i ja se’n sumen més de cent a tot Catalunya. De moment, les peticions fiscals són altes i tant la Generalitat com l’Ajuntament estan prenent partit presentant-se com a acusació particular.
A tres veïns del Clot els demanen 7 anys de presó; l’acusació: bolcar contenidors. Cosa que en les seves paraules han traduït en desordres públics, danys i delicte contra la seguretat vial.
La llibertat de totes les imputades és la nostra.
La lluita, de totes.
Al Clot i a tot arreu… absolució vaguistes!
Gent de tot arreu, persones diverses però unides per una voluntat comuna, començaven a aplegar-se a la plaça del Fort Pienc cap a les 12 h del matí del dissabte 4 de maig. L’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample dret havia convocat una reunió de diferents col·lectius per tal de debatre quines estratègies podem seguir per defensar i impulsar el dret a la salut pública i universal. 15M Salut, la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris, Papers per a Tothom i la Plataforma pel Dret a la Salut eren els col·lectius sectorials que assistien a l’acte. També els diferents col·lectius dels barris de la Sagrada Família i el Fort Pienc participaven a l’acte, com ara les dues assemblees d’Arran, el Xiroc, la Xarxa de Suport Mutu i Endavant.
Última hora! El punt de trobada amb altres col·lectius del barri és a les 18 h a la plaça de les Canastes (Caterina Albert, al carrer Rosselló, entre Sicília i Nàpols) per anar totes juntes cap al metro per la concentració davant de la seu del PP.
Escarni feminista a les seus del PP de tot Catalunya!
Setge a les retallades, a la repressió sexual, setge a la maternitat obligatòria, a la no prevenció de malalties de transmissió sexual, setge a la manca d’educació sexual i afectiva, al control sobre el cos de les dones, Perquè jo, tu, nosaltres, TOTES decidim (i no pas en Gallardon ni la Conferència Episcopal)
El 16 de maig, a les 19h, ens trobem totes a les portes de les seus del PP, ben armades de plaers, maternitat desitjada, preservatius, escombres de bruixa, infusions d’herbes, amors, conys, tetes, fluxos, desig present i afirmatiu, cossos empoderats, raons menopàusiques, pubertoses i menstruals,i amb totes aquelles armes de construcció massiva que coneixem prou bé les dones, siguem lliures o visquem en clandestinitat.
Punt de trobada del barri per anar-hi juntes: 17h Avinguda Gaudi
El 15 de maig del 2011, milions de persones vam iniciar un procés de canvi social, tot donant un senyal clar i inequívoc que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i expressant de manera pública i massiva que la democràcia representativa actual està agonitzant. La classe política i els poderosos no han entès el missatge. Malgrat les creixents mobilitzacions i el clamor del malestar de la gent, aquestes classes dirigents segueixen aprofitant la crisi per espoliar la riquesa comuna tot posant en perill la vida de les persones.
El capitalisme ha decidit cancel·lar la democràcia i ara ens governen els banquers. És evident que aquest 1% de la població és el crim legalitzat al poder. El sistema polític actual ens aboca al desastre i hem de ser el 99% qui prenem les regnes del nostre destí. Exigim poder constituent per poder recuperar la sobirania que ens pertoca. Per això, el 12 i 15 de maig, després d’un any protestant sense resposta, tornem al carrer amb unes exigències legítimes i majoritàries i amb la voluntat de començar a construir alternatives al seu model d’organització social.
Ens hem organitzat i estem construint alternatives i solucions amb les nostres pròpies mans, però davant la repressió i els bloquejos que se’ns imposen des de les institucions ens veiem en l’obligació de reivindicar uns punts mínims de supervivència, ja que s’està posant en perill la integritat de la població amb unes mesures inhumanes.
El divendres 26 d’abril a l’Ateneu Popular de l’Eixample es va fer darrer acte-debat formatiu abans de l’assemblea-trobada del 4 de maig. En aquest acte van participar activistes del món sanitari: una treballadora i membre del Comitè d’Empresa de l’Hospital de Sant Pau, del Grup de Defensa de la Sanitat Pública –15Mbcn-salut i de l’Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública, una companya de la Cooperativa Integral Catalana.
Es va fer un retrat actual del funcionament de la sanitat pública i de la persistent privatització del model català així com la pèrdua de drets laborals que això representa. Acomiadaments i precarietat van de la mà: les retallades en els pressupostos del govern català afegit a la reforma laboral està creant aquest panorama de més precarització i destrucció de llocs de treball a la sanitat. La Coordinadora Laboral de Centres de Salut de Catalunyaestà lluitant per aconseguir criteris comuns entre els sindicats i no negociar cap retallada. En el futur proper serà fonamental la negociació del conveni i, entre els temes més díficils la imposició de treballar més hores. Augmentar les jornades laborals impedeix crear nous llocs de treball i reduir drets laborals condemna a les generacions més joves a pitjors condicions: escenaris que s’han de combatre per tots els mitjans. Perquè els drets laborals no podem permetre que siguin drets de segona.
Es va posar èmfasi en què les persones usuàries han de prendre consciència de la situació del sistema sanitari i plantejar-se si importa que la gestió sanitària sigui pública o privada. Ens hem de començar a qüestionar el model, a preguntar-nos sobre el seu funcionament i plantejar alternatives. Això és el que fan els diversos grups de defensa de la sanitat pública, com el15MSalut de Barcelona
Els treballadors i treballadores de la sanitat han de ser capaços també de fer un canvi de mentalitat i fer front als atacs a la pública. És va posar d’exemple el poder de la indústria farmacèutica i els estudis que demostren la inutilitat de molts medicaments (sinó perjudicials) que promouen com a negoci la indústria.
L’experiència de la Cooperativa Integral Catalana pretén construir un model autogestionari de la salut, que parteix una visió radicalment diferent de la sanitat pública o privada. Una altra forma de salut basada en la cooperació i la solidaritat en la què les persones siguin subjectes responsables: per tant, donar eines i capacitar per aquesta autogestió. El projecte Centre d’Autogestió Primària en Salut (CAPS) a Aurea Social és una experiència al barri que recull aquesta filosofia i considera la salut com un bé comú.
El debat va ser interessant amb moltes idees i propostes sobre com organitzar la resistència i destruir les estructures que provoquen submissió. Si a l’acte sobre l’apartheid sanitari es va defensar que la lluita entre persones “autòctones” i “forànies”, entre “sense” i “amb” papers és la mateixa lluita, aquí també va quedar clar que la implicació per una sanitat de tothom ha de ser entre persones usuàries i treballadores de la sanitat, entre persones que no tenen feina i les que estan ocupades… perquè la sanitat és un dret, no un negoci!
Que la sanitat està en venda és una cosa que ens venia preocupant des de ja fa algun temps, per això durant el mes d’abril l’ADSE va portar a terme una forta campanya de sanitat que ha creat uns debats super enriquidors i ha permés formar-nos i tenir un coneixement més profund sobre la realitat sanitària al nostre entorn.
Continuant amb això, el dia 4 de maig realitzarem un acte per posar en relació totes les qüestions que han anat sortint en els debats anteriors i posar la primera pedra per donar sol·lucions en la línia de la solidaritat i el suport mutu al nostre barri.
Som conscients que la lluita contra la privatització de la sanitat és només una part de la lluita global contra aquest sistema d’explotació capitalista, i que només la coordinació de les lluites i la implicació en elles d’una part important de la població, podrà frenar i revertir el procés de mercantilització i desmantellament dels sistemes públics de protecció social. I si ho fem plegades, tot és més fàcil!!
L’educació és un dret incontestable i irrenunciable de totes les persones. El sistema públic d’ensenyament és una conquesta de les classes populars que ha estat guanyada amb l’esforç i la lluita de moltes persones al llarg dels segles. L’elit econòmica, però, amb la complicitat dels poders polítics, ha decidit desmantellar aquest dret a base de retallades i privatitzacions. D’aquesta manera, volen convertir l’ensenyament de qualitat en un privilegi a l’abast de només una minoria (d’aquelles persones que puguin pagar) i estan denegant un dret fonamental al gruix de la població.
Per aquests motius, l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample dreta dóna ple suport a les ocupacions que promouen les AMPA dels diferents centres educatius dels nostres barris; hi participarem i encoratgem a participar-hi a totes les veïnes preocupades pels drets de les seves filles i fills i pels nostres propis drets col·lectius. Creiem que aquesta lluita ens afecta a totes i la lluita és l’únic camí per aturar aquesta espiral destructiva de retallades i precarització del sistema públic. Ens correspon a totes les persones del barri implicar-nos i fer pinya amb aquesta reivindicació per tal que les demandes dels col·lectius, tant de mares i pares com del professorat, siguin ateses i satisfetes. Davant l’amenaça al dret a l’ensenyament, ni un pas enrere.
Ens solidaritzem amb els centres en lluita dels nostres barris: Carlit, Fructuós Gelabert, La Sedeta, Fort Pienc i especialment amb l’escola dels Encants, que ja va iniciar la tancada fa una setmana. Es tracta d’un dia ple d’actes en què cada centre farà xerrades i activitats diverses que valdrà molt la pena tenir en compte: el Carlit programava el dimecres 24 a les 21.00 h una xerrada amb Héctor Silverira, president de la FAPAC de Barcelona; el Fructuós Gelabert, una xerrada sobre les retallades i la LOMCE amb l’advocat Ramon Plandiura i el pedagog Joan Domènech, dijous 25 a les 18.30 h; La Sedeta, una xerrada amb el catedràtic Francesc Imbernón a les 19.30 h; el Fort Pienc, una xerrada amb Elena Cornelio sobre la llei d’ensenyament de Wert a les 20.00 h, i els Encants han programat activitats per a tota la setmana que podeu consultar al seu web http://encantsenlluita.blogspot.com/
Encoratgem tothom a participar de les diferents activitats que s’hi duen a terme i a donar suport a aquesta lluita. Perquè l’ensenyament públic i de qualitat és un bé públic i col·lectiu, és de tothom.
La campanaya en defensa de la sanitat pública va començar el 12 d’abril amb un acte contra la discriminació en l’accés als serveis sanitaris al passeig de Sant Joan. Ocupar un espai públic és simbòlic per reapropiar les places i el carrer i per convidar a participar als veins i veïnes.
En aquest acte, el Espacio del Inmigrante, l’Oficina de No Discriminació, Papers x Tothom, entre d’altres, han explicat les seves experiències en el treball amb les persones immigrades, concretament pel que fa a l’aplicació del Reial Decret (RD) Sanitari que acaba amb el Dret Universal a la Salut.
Aquí podeu veure el vídeo de l’acte, gràcies a Francesc Josep Ezquerra:
Durant l’acte, es van plantejar les següents idees:
El R.D. Sanitari representa un atac directe als ‘sense papers’ i representa un “cop d’estat” als nostres drets mes bàsics de caràcter xenòfob.
El Govern Català, tot i que va anunciar el contrari, sí aplica el R.D. en tant que Govern de dretes, igual que el de Madrid.
Al presentar com a requisit l’empadronament per a rebre atenció sanitària també és una vulneració flagrants dels drets elementals, sobretot tenint en compte que el padró també es vincula a l’accés als Serveis Socials.
Exigim al Govern central la retirada immediata del R.D. i al català que no exigeixi el padró, per fer possible de nou el Dret universal a la Salut, i mentrestant es dona ple suport a la desobediència del personal sanitari al RD.
No podem permetre enfonsar el sistema públic de sanitat amb lleis xenòfobes, discriminatòries i patriarcals.
En el debat es van explicar situacions d’exclusió en l’àmbit sanitari que pateixen alguns col·lectius i, especialment, es va defensar que la lluita de persones “autòctones” i “forànies” és la mateixa lluita i que hem de posar els mitjans per lluitar plegades.
Veïns i veïnes del barri de la Sagrada Família!
Avui, divendres 19 d’abril a les 9 del matí, dues furgonetes d’antiavalots han despertat a les nostres veïnes del passatge Conradí número 1, desallotjant i esfondrant l’interior de l’edifici sense previ avís. En qüestió de poques hores, l’esforç d’anys de rehabilitació i adaptació d’un espai abandonat s’ha anat en orris.
Lacasa número 1 del passatge Conradí era un espai okupat des de feia 8 anys, on han conviscut diferents persones d’arreu del món i del barri, convertint-la en la seva llar. A més, en aquest espai s’han portat a terme diferents iniciatives obertes a tothom, com per exemple tallers de reparació de bicicletes i menjadors populars.
Aquest desallotjament s’emmarca en un procés més ampli amb clares motivacions polítiques de persecució i criminalització dels espais alliberats. Cal recordar que fa dues setmanes es procedí al desallotjament de l’històric Casal de Joves de Gràcia. D’altra banda, el proper dilluns 22 d’abril el Casal Popular La Resposta (Plaça del Fort Pienc) s’enfronta a un nou ordre de desallotjament. I no són els únics… Ens trobem, doncs, davant d’una ofensiva de l’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria d’Interior de la Generalitat d’eliminació de tota possible font d’organització i contestació a les seves polítiques neoliberals i repressives.
Vivim en una ciutat amb desenes de milers d’habitatges buits (80.000), en un context d’altíssimes taxes d’atur, precarietat i exclusió social. A tot això, l’alcalde Trias està més pendent de muntar casinos i hotels de luxe, que de garantir els drets bàsics per a una vida digna a la immensa majoria de la població. La nostra resposta: Okupar és un dret!
Els podem assegurar que no cedirem davant les seves polítiques antidemocràtiques. Seguirem lluitant pels nostres drets, contra el drama dels desnonaments, defensant els espais alliberats i sobretot, tornarem a okupar!
Us convoquem a la manifestació de suport que tindrà lloc avui a les 20.00h a la plaça de Caterina Albert (entre Roselló i Napols)
A l’Escola dels Encants ja ho tenen tot preparat!!
En el marc de la setmana de lluita per un ensenyament públic i de qualitat, avui, dijous 18, comença la tancada #encantsenlluitaa l’Escola dels Encants. Deu dies d’activitats ( del 18 al 27 d’abril) per a tota la comunitat educativa del centre, oberta al barri i a tota la ciutat. Un espai de reflexió i acció compartida entre infants, pares, mares, mestres i treballadores en defensa de l’educació pública. Cada dia de les jornades, entre les 17 i les 19h es faran activitats en família, i des de les 19 a les 21h hi haurà les xerrades o debats
A les 19.00h hi haurà una assemblea oberta de presentació de la Plataforma al jardí de l’escola on es desenvoluparan xerrades, debats, tallers, projeccions de documentals… amb l’objectiu de reflexionar sobre el model d’escola i de societat.
El divendres 19 a les 16.30h participaran de la cercavila d’AMPAs amb sortida des de cada escola cap a la plaça de la Sagrada Família amb motiu del inici de la Festa Major del Barri. I el dissabte20 d’abril a les 20h hi haurà una xerrada amb l’Arcadi Oliveres, economista que està impulsant el projecte Procés Constituent.
