Ocupació dels hospitals Dos de Maig i Sant Pau

Els actes preparatoris de la gran manifestació del passat dia 15 van començar al barri de l’Eixample amb la jornades d’ocupació i reflexió als hospitals de Sant Pau i Dos de Maig, afectats de ple per les retallades en sanitat del govern de Convergència i Unió. A les 5 de la tarda, treballadors i veïns tan de l’Eixample com d’altres barris, com el d’Horta Guinardó, van començar l’ocupació realitzant un taller de pancartes per la manifestació del dia després on denunciaven els greus retrocesos que està patint l’Estat del benestar en general i la sanitat en particular al nostre país.

L’economista del Seminari Taifa Elena Idoate va desenvolupar una xarrada en la qual es van parlar de la perversió d’un sistema de sanitat pública que deixa la gestió dels centres en mans d’organismes privats, que prioritzen criteris d’eficiència per damunt de les funcions de servei per al ciutadà. També va denunciar la fal·làcia de la suposada manca de diners per sufragar la despesa en salut, un àmbit que mai hauria de ser retallat i que de fet existeixen recursos per mantenir el pressupost.

La jornada va acabar amb el visionatge de la pel·lícula colombiana La estrategia del caracol, produïda el 1993 però de temàtica plenament vigent: el film narra la resistència de diferents famílies de classe obrera a l’assetjament immobiliari, i com fan front al seu desallotjament, essent així una bona metàfora de les nombroses famílies que cada dia, degut l’estratificació del sistema social i al laissez-faire que gaudeixen immobiliàries i bancs amb un enorme stock immobiliari, intenten fer front a aquesta situació. Qui sap si les famílies de l’edifici ocupat de Nou Barris s’inspiraran en aquest film per continuar amb la seva lluita. Tant de bo el resultat sigui tan òptim com el de la pel·lícula.

Paral·lelament, a pocs metres d’allà, començava una de les jornades més significatives en la lluita veïnal contra el tancament i la privatització de l’hospital Dos de Maig, quan es complien gairebé cent dies de cassolades diàries ininterrompudes a l’entrada del centre. Veïnes i usuàries ens vam reunir, com és habitual, per fer la cassolada en defensa del Dos de Maig. En aquesta ocasió, però, la protesta va tenir un desenllaç diferent. Quan el rellotge marcava les 21h i tal com venia anunciant-se durant els darrers dies, les veïnes vam decidir entrar, sense pensar-nos-ho, i ocupar les instal·lacions del centre que corre perill de ser privatitzat. De manera determinada i sense que tingués lloc cap incident ni contratemps, el poble va recuperar un espai que li pertany i que no hauria d’estar amenaçat per interessos financers ni corporatius.

L’Elena Idoate arribava passats dos quarts de deu, directament des del Sant Pau, on ja havia estat parlant de la problemàtica de les retallades en sanitat pública. Després de la xerrada es va iniciar un debat sobre possibles solucions i alternatives al conflicte i com fer front a la reconversió del centre en una societat anònima.

Desenes de persones vam passar la nit a l’interior de l’edifici, en un acte de protesta per una gestió injusta i arbitrària dels recursos i al mateix temps de defensa d’un dret universal com és la sanitat. Una nit tranquil·la i amb regust a victòria que tot just marcava l’inici de l’anomenada tardor calenta. A l’endemà, les ocupants del Dos de Maig ens llevàvem amb les piles recarregades de motivació. Calia esmorzar bé, a les 15.30h baixarien les companyes del Sant Pau per dirigir-nos plegades a la manifestació del 15-O, una jornada emotiva i emblemàtica que totes recordarem per molt de temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: